Història i arquitectura

Història

La KDE Linux fou concebuda per una colla de col·laboradors centrals de KDE en les oficines de Tuxedo Computers durant l'esprint de Plasma de principis de 2023 en Augsburg, Alemanya. Un d'ells, el desenvolupador veterà de KDE Harald Sitter, va construir i començar a refinar un prototipus i el va donar a conéixer públicament durant l'Akademy 2024 (diapositives, gravació).

Va seguir un llançament alfa en l'Akademy 2025 (dispositives, gravació).

Motiu per a l'existència

  • Ser «el sistema operatiu de KDE» perquè KDE puga tindre relacions directes amb els proveïdors de maquinari i els usuaris
  • Mostrar el programari KDE en el seu vessant més positiu
  • Oferir una experiència d'usuari competitiva d'alta qualitat pareixent o superant la d'alternatives propietàries
  • No fer que els usuaris instal·len manualment controladors de dispositiu, característiques opcionals de KDE, etc.
  • Ser molt fiable i fàcil de recuperar
  • Millorar el programari KDE desplegat utilitzant aplicacions contenidores i sistemes operatius basats en imatges en general
  • Qualsevol edició pot ser utilitzada com a sistema principal pels nostres desenvolupadors amb finalitats d'ús propi intern

Coses que conscientment hem decidit no preocupar-nos ara mateix

  • El controlador propietari de NVIDIA del nucli per a targetes gràfiques anteriors a les NVIDIA GTX 16xx (les més noves utilitzen els mòduls de codi obert del nucli, els quals estan inclosos).
  • VirtualBox: requerix mòduls fora de l'arbre del nucli, i altres solucions de MV funcionen bé.
  • VPN específiques de proveïdor: requerixen mòduls personalitzats fora de l'arbre del nucli

Arquitectura

Disseny

La KDE Linux incorpora lliçons apreses del projecte anterior KDE neon, i se centra en la resiliència, la recuperabilitat, facilitat d'ús dels usuaris i una necessitat baixa de manteniment. El disseny està molt inspirat en els pensaments del creador de «systemd» Lennart Poettering sobre el disseny de SO i les [extensions del sistema](https://0pointer.net/blog/testing-my-system-code-in-usr- without-modifying-usr.html).

Com a tal, la KDE Linux és un SO «basat en imatges». Açò significa que el sistema operatiu base sencer es proporciona com una unitat, en lloc de dividir-se en milers de paquets que s'assemblen en el producte final al vostre ordinador.

De vegades este model s'anomena «immutable» perquè el sistema operatiu base no es pot modificar de la mateixa manera que un sistema operatiu tradicional fet de paquets. No obstant açò, esta terminologia pot ser enganyosa; en la KDE Linux, només es proporciona /usr en forma d'una imatge de només lectura, i tota la resta del sistema és modificable com en qualsevol altre sistema operatiu basat en Linux. I /usr és modificable mitjançant l'ús de les «systemd extensions».

Implementació d'alt nivell

S'utilitza «systemd-boot» com a carregador d'arrancada.

La imatge d'arrancada és una imatge .raw de disc compatible amb ISO construïda utilitzant mkosi. El sistema base prové de paquets d'Arch Linux, amb la majoria del contingut de KDE utilitzant kde-builder. Algunes aplicacions KDE i aplicacions de tercers són Flatpak preinstal·lats.

/ és un volum Btrfs de lectura i escriptura. /usr està muntat damunt seu en forma d'una imatge/sistema de fitxers EROFS. L'actualització del sistema implica la descàrrega d'una nova d'estes i la seua imatge unificada del nucli que l'acompanya. 3-4 SO d'estes imatges i les seues UKI es troben en el disc en qualsevol moment, proporcionant la capacitat de retrocedir en cas de problemes després d'actualitzar.

Un programa xicotet d'ajuda actualitza /etc a partir del contingut a /usr/share/factory/etc en la imatge activa del sistema operatiu per a qualsevol cosa que no hàgeu canviat. Les instantànies Btrfs de /etc es generen automàticament.

/home és un subvolum Btrfs.

Ls aplicacions de cara a l'usuari que es mostren en Discover provenen de Flathub.

No s'inclou cap gestor de paquets, però hi ha disponibles diversos mètodes per a instal·lar programari que no està disponible com a aplicació Flatpak. Este és un tema en evolució que segurament canviarà en el temps.

Article escrit per d'acord amb la llicència CC-BY-4.0.