Canviar entre KDE Linux i altres sistemes operatius

Si la KDE Linux està instal·lat junt amb un altre sistema operatiu basat en Linux, normalment podeu arribar fins a tots dos a través del menú d'arrancada del microprogramari de l'ordinador, al qual arribeu prement una tecla com F12 mentre s'inicia la màquina.

Açò funciona, però vol dir prémer una tecla en un segon o dos en cada reinici. Esta pàgina descriu com afegir una entrada per a cada sistema al menú d'arrancada de l'altre sistema, de manera que podeu canviar entre ells des d'un menú que vos espere.

Esta pàgina no explica com instal·lar dos sistemes operatius junts. Assumix que ja els teniu instal·lats i funcionant, tots dos instal·lats en mode UEFI, i compartint la mateixa partició del sistema EFI («EFI System Partition», ESP). Cal tindre en compte que instal·lar la KDE Linux a qualsevol lloc que no siga un disc sencer és conegut per fallar en determinades circumstàncies i encara no és una configuració admesa formalment.

En quin sistema estic escrivint açò?

Cada secció de davall està etiquetada amb el sistema al qual pertanyen les seues ordres, perquè les dues no són intercanviables:

  • En la KDE Linux, les ordres d'administrador utilitzen run0, com a qualsevol altre lloc d'esta documentació.
  • A l'altre sistema, el més probable és que al seu lloc s'utilitze sudo, i les ubicacions dels fitxers varien segons la distribució.

Executar una ordre en un sistema equivocat, en el millor dels casos, no farà res.

Si l'altre sistema també utilitza «systemd-boot»

Normalment no hi ha res a configurar. «systemd-boot» busca entrades mirant l'ESP, de manera que si tots dos sistemes escriuen a la mateixa, tots dos ja haurien d'aparéixer en el mateix menú.

Per a comprovar-ho, executeu el següent a la KDE Linux o l'altre sistema:

bootctl list

Si l'altre sistema utilitza GRUB

GRUB i «systemd-boot» no es veuen automàticament, de manera que s'ha d'afegir una entrada a cada banda.

Afegir KDE Linux al menú del GRUB

Feu açò a l'altre sistema, el que utilitza GRUB.

Afegiu el següent a /etc/grub.d/40_custom, davall de les línies que ja estan allí:

menuentry "systemd-boot" --class systemd {
    insmod part_gpt
    insmod fat
    insmod chain
    search --no-floppy --file --set=root /EFI/systemd/systemd-bootx64.efi
    chainloader /EFI/systemd/systemd-bootx64.efi
}

No cal ajustar res: bootctl sempre instal·la «systemd-boot» en este mateix camí, siga quina siga la distribució en què s'execute.

Després feu el fitxer executable i regenereu la configuració del GRUB:

sudo chmod +X /etc/grub.d/40_custom
sudo grub-mkconfig -o /boot/grub/grub.cfg

Algunes distribucions els anomenen de manera diferent: per exemple grub2-mkconfig i /boot/grub2/grub.cfg a Fedora i openSUSE. Comproveu què utilitza la vostra distribució.

Afegir GRUB al menú de la KDE Linux

Feu açò a la KDE Linux.

Per a esta indicació, primer cal saber a on està el GRUB a l'ESP. No hi ha una resposta única: cada distribució tria el seu propi nom de directori allí, de manera que cal buscar-lo en lloc de copiar-lo.

Per a trobar-lo:

run0 find /boot -name 'grub*.efi' 2>/dev/null

Preneu el resultat i deixeu-ho anar tot abans de /EFI. Si obteniu /boot/EFI/debian/grubx64.efi, el camí que voleu és /EFI/debian/grubx64.efi.

Si l'arrancada segura (Secure Boot) està activada, busqueu shimx64.efi en este mateix directori i utilitzeu este camí, si ha és. No totes les distribucions el tenen.

Ara obriu un editor de text, creeu un fitxer anomenat grub.conf al directori d'inici, i poseu-hi açò:

title    GRUB ([el nom de l'altre SO s'indica ací])
efi      [el camí cap al fitxer EFI s'indica ací, p. ex., /EFI/debian/grubx64.efi]
sort-key zz-grub

Substituïu la part de la primera línia pel que vulgueu que s'anomene l'entrada al menú, i la part de la segona línia amb el camí que acabeu de buscar. Després mogueu el fitxer al lloc:

run0 mv ~/grub.conf /boot/loader/entries/grub.conf

bootctl list ara hauria de mostrar-lo, i apareixerà a la part inferior del menú d'arrancada en el següent reinici.

Notes

  • Si l'entrada predeterminada de cada menú és l'altre carregador d'arrancada, doneu com a mínim un temps d'espera diferent de zero, o rebotareu entre ells com en un accelerador de partícules. Així que eviteu-ho.
  • Una ESP compartida conté nuclis de tots dos sistemes, de manera que es pot omplir. Val la pena mirar l'espai de la partició amb df -h /boot si les actualitzacions comencen a fallar.
  • Les actualitzacions en qualsevol sistema poden canviar l'ordre d'arrancada del microprogramari o eliminar entrades. Si alguna cosa canvia inesperadament, efibootmgr -v i bootctl list són bons llocs per a començar a buscar.
  • Si els dos sistemes tenen ESP separades, el costat del GRUB encara pot funcionar, però el costat de «systemd-boot» generalment no, ja que només pot carregar fitxers de la seua pròpia ESP.

Article escrit per d'acord amb la llicència CC-BY-4.0.